11/11/09

UNIO VALENCIANA: LO MILLOR SEMPRE ES LO TEU

Valencia ciutat, 11-11-2009

Ya s’ha acavat eixe Open de Tenis que s’ha celebrat en esta ciutat, Valencia, a on la crisis economica pareix no existir (per ad alguns, per supost).

Volem agraïr a un del patrocinadors de l’event deportiu, que d’una vegada per totes hagen perdut la por a trasmetre el nostre mensage nacionaliste en public, tenint en contra les ordens dels superiors, puix la publicitat que nos ha fet a l’unic partit nacionaliste valencià i valencianiste que hi ha en la nostra terra, Unio Valenciana, i per supost a la seua branca jove, Jovens Nacionalistes, ha segut magnifica.

Es fantastic com han dit lo mateix que diem nosatres i els han deixat. Que Valencia i lo valencià es lo millor que hi ha en el mon. Ni Londres, Paris, New York, Madrit… estan a l’altura de Valencia. Que lo millor, i lo primer, es lo teu, lo nostre. L’unic “pero” que li posem al director de la campanya es que no s’haja acordat de incloure en les pancartes el logo de JNUV ni el de UV, pero encara i tot, qualvesol persona se dona per enterada de que “lo millor sempre es lo teu” es el grandissim mensage politic nacionaliste d’este Partit, Unio Valenciana, i que per supost, cap atre partit pot arreplegar-lo en esta terra.

Unio Valenciana es, com ya he dit, l’unic partit nacionaliste valencià i valencianiste que defen lo seu, lo nostre, lo valencià, sense tindre que demanar les indicacions a seguir en qualsevol qüestio ni a Madrit ni a Barcelona, no com els PP, CV, PSPV, BLOC, etc., partits estatals i regionalistes castellans o catalans, que donen la cabotada no mes reben una cridada per a no perdre la cadira. Unio Valenciana defen a Valencia –ciutat i Regne- per damunt de tot i de tots, puix per a nosatres Valencia es lo primer. Per aixo volem agraïr novament a esta marca de begudes alcoholiques el seu treball en pro del nostre Partit i del nacionalisme. Ya es hora de que es deixe de perseguir als nacionalistes que no mes volen mes que treballar en pau per i per a la seua terra. Que nos tornen eixa veu que fins ara nos han negat per tindre por, encara que no sabem si al nacionalisme o perque Unio Valenciana siga la força politica que els puga fer ombra en unes eleccions democratiques.

Ya saben a on estem, UV i JNUV, per al proxim event, ara, que com oficialment no nos han nomenat en esta campanya, yo tampoc vullc acordar-me del seu nom comercial en est articul, encara que espere que com la campanya, acave eixint publicat en algun mig de comunicacio.

05/11/09

MANOLO SOLER I BAHILO, AMIC, DESCANSA EN PAU

Valencia ciutat, 05-11-2009


Anava a escriure un articul d’opinio parlant d’atres assunts, pero pel dolor que patim, vaig a parlar d’un amic. De Manuel Soler i Bahilo, Manolo per als amics.

Manolo era un home integre, generos, alegre i simpatic. Acavariem en els adjectius i no trobariem cap d’ells roïn. Estudià en els Jesuites i tenia la titulacio d’Ingenier Agronom.

Treballador incansable, colaborava en l’integracio de disminuits psiquics en el mon llaboral. Entrà en l’hospital perque li feia mal l’esquena i pensant, en estos temps de crisis economica, en que havia d’eixir pronte puix tenia que preparar les nomines dels seus empleats. Ho tragueren dins d’una caixa de fusta i en els peus per davant. La Fe meneja montanyes, a nosatres nos ha remenejat els budells.

Valencianiste com era, colaborava en A.R.V. i en les associacions valencianistes que la componen. Fa uns mesos s’afilià a Unio Valenciana per a treballar pel valencianisme politic en coherencia i repecte. Començà un treball que te cami per davant, pero que se farà, encara que siga no mes per la seua memoria.

Fill, marit, pare, amic… Eixe era Manolo.

Una nit, en una classe de filosofia de les que organisa la PJV, digue que quan una persona mor, deixa d’existir. Yo m’atrevi a dir-li que no es veritat, puix mentrimentres el recort d’eixa persona estiga en el cap d’una atra que viu, sempre estarà viva. Manolo, pense que yo tenia rao i tu estaràs viu per molt de temps.

Manuel Soler i Bahilo, AMIC, ya estas en casa. Descansa en pau.