Resistir es Vencer

Valencia ciutat, 02-06-10.- Ahir publicà el diari LEVANTE-EMV un articul on se podia llegir “Conflicto lingüístico al otro lado del charco”. Pareix ser que els valencians que hi ha en Argentina, pese als esforços economics dels nostres politics, no assumixen el catala com a llengua propia. ¡Be per ells! ¡I per supost, per la Llengua Valenciana i per al Regne de Valencia! Hem de tindre en conte que encara que fins allí apleguen els tentaculs catalanistes del Govern (valencià, català o espanyol, dona lo mateix), no poden controlar les noticies, ni poden crear “Acadèmies” oficials en diners publics per a llevar-te la teua Llengua, la teua Cultura i suplantar-la per una atra, i lo mes important NO PODEN OBLIGAR A NINGU A ESTUDIAR CATALA.

A Sir Ernest Shackleton se li atribuïx la frase “Resistir es vencer”. A principi del segle XIX, intentà travessar el Polo Sur, i publicà en prensa un anunci que dia aixina: “Es busquen homens per a un viage perillos. Sou baix. Fret extrem. Llarcs mesos de completa obscuritat. Perill constant. No s’assegura el retorn en vida. Honor i reconeiximent en cas d’exit”.

En UNIO VALENCIANA fem nostre este anunci, pero ampliant-lo tambe a les dones i als jovens. Estem tranquils i satisfets, perque resistirém i eixirém avant. Lo millor no es obstinar-se en una idea inicial. Si hi ha que canviar, evolucionar, es fa. Identificar els obstaculs es el primer pas per a sortejar-los.

Com escrigue algu… “Eixa llum no era la finalisacio del túnel, era el tenue lluentor d’una estrela. Sempre ha estat ahí, pero no es una estrela blava, ES LA NOSTRA”.

Espanya admitix un Constitucional Inconstitucional

Nacio Valenciana, 25-05-2010, En el joc del victimisme, començà el discurs del President de la Generalitat Catalana, en l´antiga seu del Senat. Un discurs en catala i alguns passages en les demes llengües cooficials de l ´Estat Espanyol pero, com sempre, s´oblidà d´una. Catala, castella, vasc i gallec foren les llengües utilisades per a demanar respecte i demanar que el Constitucional, aprove la Carta Catalana.

En una pataleta mes de les seues, en el seu to arrogant i amenaçant, no oblidà en deixar clar que si no son respectats, prendran les mides cap a l´independencia de Catalunya. Com sempre, la ruptura i les amenaces son les uniques paraules en les que sap jugar. ¿Sabra seguir jugant si el Constitucional dicta sentencia a favor de tots els territoris de l’Estat Espanyol? ¿o sols si es favorable la sentencia i margina als demes?

El Sr. Montilla s´atrevix a demanar respecte quan ell no complix en eixe respecte i s´oblida de la 4ª llengua cooficial de l´Estat, la Valenciana. S´atrevix a dirigir-se als Srs. Senadors de la circusncripcio del territori valencià en totes i cada una de les llengues oficials de l´Estat, manco en la Valenciana.

¿Que li haura passat en eixe moment al Senador Chiquillo pel cap? ¿i a Agramunt? ¿i a Pajín?... RES, no els ha passat res pel cap. A estos Srs., l´unic que els preocupa es quedar be en la seua Seu en Madrit, poder eixir en la foto i estar en la proxima com a Senadors.

Lo mes greu de tot, es que ells son la veu dels valencians, una veu callada per la disciplina dels seus partits, una veu que sols es podria escoltar si no tingueren que donar conte a Madrit, per a poder estar guanyant eixe magnific sou tots els mesos.

Apagant nostra veu en tots els forums conseguiran que la Nacio Valenciana siga una realitat en el recort, que siga eixa Espanya profunda, de la que ningu s´en recorda, que els donen quatre panderetes, quatre dies de festa i es la gent mes feliç del mon. Un territori sense cultura, sense llengua, sense transport, sense comunicacio, sense aigua... i els nostres Senadors tindran que anar en la gallina baix del braç i seguir passant de tot, perque seguirem, “Ofrenant noves glories a Espanya”.