Nacio Valenciana, 25-05-2010, En el joc del victimisme, començà el discurs del President de la Generalitat Catalana, en l´antiga seu del Senat. Un discurs en catala i alguns passages en les demes llengües cooficials de l ´Estat Espanyol pero, com sempre, s´oblidà d´una. Catala, castella, vasc i gallec foren les llengües utilisades per a demanar respecte i demanar que el Constitucional, aprove la Carta Catalana.
En una pataleta mes de les seues, en el seu to arrogant i amenaçant, no oblidà en deixar clar que si no son respectats, prendran les mides cap a l´independencia de Catalunya. Com sempre, la ruptura i les amenaces son les uniques paraules en les que sap jugar. ¿Sabra seguir jugant si el Constitucional dicta sentencia a favor de tots els territoris de l’Estat Espanyol? ¿o sols si es favorable la sentencia i margina als demes?
El Sr. Montilla s´atrevix a demanar respecte quan ell no complix en eixe respecte i s´oblida de la 4ª llengua cooficial de l´Estat, la Valenciana. S´atrevix a dirigir-se als Srs. Senadors de la circusncripcio del territori valencià en totes i cada una de les llengues oficials de l´Estat, manco en la Valenciana.
¿Que li haura passat en eixe moment al Senador Chiquillo pel cap? ¿i a Agramunt? ¿i a Pajín?... RES, no els ha passat res pel cap. A estos Srs., l´unic que els preocupa es quedar be en la seua Seu en Madrit, poder eixir en la foto i estar en la proxima com a Senadors.
Lo mes greu de tot, es que ells son la veu dels valencians, una veu callada per la disciplina dels seus partits, una veu que sols es podria escoltar si no tingueren que donar conte a Madrit, per a poder estar guanyant eixe magnific sou tots els mesos.
Apagant nostra veu en tots els forums conseguiran que la Nacio Valenciana siga una realitat en el recort, que siga eixa Espanya profunda, de la que ningu s´en recorda, que els donen quatre panderetes, quatre dies de festa i es la gent mes feliç del mon. Un territori sense cultura, sense llengua, sense transport, sense comunicacio, sense aigua... i els nostres Senadors tindran que anar en la gallina baix del braç i seguir passant de tot, perque seguirem, “Ofrenant noves glories a Espanya”.
