18/12/09

¿Quina sera la proxima?

Regne de Valencia, 18-12-2009



El -com tot lo nostre- mal nomenat Consell Valencià de (¿quina?) Cultura, ya fa anys que s'encarregà de obrir les portes a la llengua catalana en Valencia, per mig d'un dictamen que donava el ranc de "normes" a unes "bases" que es van firmar en Castello per unes quantes persones i dels quals alguns demanaren que llevaren el seu nom al vore la finalitat d'eixes bases. D'ahi al català, un passeig, passant per l'Academica Valenciana de la Llengua... (¿de quina?).

Despres venen el sr. Font de Mora, el sr. Rus, el sr. Giner, el sr. Chiquillo... donant-se-les de valencianistes i dient que ells faran lo que vullguen i diran lo que vullguen i escriuran com vullguen. Aixo "fan" de portes cap a fora, perque de portes cap a dins, cabotà i a callar.

Novament el CVC ha atentat contra l'identitat valenciana al demanar a la Generalitat Valenciana la supressio de la festa del bou embolat. Este CVC en lloc de defendre a Valencia, ¡a vore si nos donem conte d'una vegada!, lo que està fent es llevar tot lo que faça olor a valencià per a omplir eixe buït en alguna cosa aliena a nosatres.

Pero no vos preocupeu, que ya ha eixit novament un salvador. En este cas el sr. Castellano, rectificant als inductors de lo nou (que es lo que mola), ya digue que el Gobierno valenciano "va a seguir dando los permisos para celebrar el bou embolat".

Si me permitiu, yo si me preocupe, puix est home acavarà com tots els del PP, donant la cabotà, i si hi ha que llevar els bous embolats del Regne de Valencia, els llevarà. Lo primer es la seua cadira.

En un futur, no massa llunt, l' inductor CVC dirà per eixemple, que la Geperudeta no pot eixir al carrer perque pot passar que ad algu dels seus seguidors li chafen un peu o se li trenque una ungla.

UNIO VALENCIANA continua defenent les tradicions valencianes, encara que els usurpadors a sou, intenten desprestigiar i despersonalisar a tota una nacio.

Sr. Broseta i companyia, d'una vegada i ya per sempre ¡Deixen en pau les tradicions valencianes!. Si volem fer-lo ho fem, i si no els agrada, no molesten, ¡no vullguen canviar-nos a tots nosatres! Clar, que de ben naixcut es ser agraït. Tot per un sou. ¡Vergonyos!

10/12/09

Proxim Congres de JNUV

Regne de Valencia, 10-12-2009

L’ Eixecutiva dels Jovens Nacionalistes d’UNIO VALENCIANA està treballant de cara al seu proxim Congres que es celebrarà en uns mesos. De cara ad este Congres, esta Eixecutiva vol fer publics uns punts que considera fonamentals per a la continuacio i evolucio del nostre partit, UNIO VALENCIANA.

En primer lloc, no hem de tindre por en parlar de Poble i Nacio quan nos referim al Regne de Valencia. Tampoc en parlar de la Llengua Valenciana o de la Real Senyera, o de nacionalisme. Pensem que cap persona de tot el Regne va a malentendre -atra cosa es que vullga malinterpretar- els termens. Si llevem estes idees, estes paraules, esta identitat, començarém a deixar de ser UV per a ser com el PP, PSOE, BLOC, o CV.

Son paraules de futur, no de passat. Volem evolucionar cap a lo que un dia aplegarem a ser. Un Regne diferent de tot i de tots. Hem de reclamar la nostra identitat, primer dins del territori espanyol. No se deu parlar de la Comunitat Valenciana. S’ha de parlar del Regne de Valencia. No se parla de la comunitat andalusa; se parla d’Andalucia. No se parla de la comunitat asturiana, sino del Principat d’Asturies o “Asturies”, etc. Si aixo es lo que Valencia pinta dins de l’Estat Espanyol, penseu a on aplega en Europa, per no parlar de la resta del mon… Som l’unic territori que no te nom propi, pero tampoc ho demanem. Es una de les raons que demostra que UNIO VALENCIANA es necessaria en el mon politic.

Per supost, nosatres som els primers que fem autocritica, i per aixo tenim atres temes que tambe nos interesen, com a la societat valenciana. La corrupcio, l’economia, l’educacio, l’abort… Assunts molt serios i que estan aci, entre nosatres.

Escoltem a la gent del carrer, i pensem que en esta terra fan falta canvis, molts canvis, començant pels nostres governants i finalisant per l’actitut de la gent del carrer. Eixa gent que, per eixemple, li dona lo mateix si qui ingresa en un centre penitenciari es un politic corrupte o un lladre que no te que donar de menjar a la seua familia, sempre que eixa persona no siga ell.

Valencia està plena de meninfots, per no donar-li atre nom. “¡Hala valent. Ves tu, que yo t’espere””, “Hi ha que fer…”, “Haurien de fer…”, “Lo que yo faria…”. ¡¡¡Ya està be!!! ¡¡¡No ho digues, fes-ho!!! ¡¡¡Desperteu!!! Ningu vos canviarà res si no ho canvieu vosatres. En JNUV, i en UV, tenim les portes obertes a tot aquell que vullga canviar allo en lo que ya no creu, pero en fets, no es paraules. Ya hi ha prou tabaleters en este mon, com per a que ixquen mes. UNIO VALENCIANA es necessaria.

03/12/09

La politica de la “cabotà”

Regne de Valencia, 03-12-2009

Fa pocs dies nos despertavem en la noticia de que l'Universitat de Valencia-Estudi General perdia la condicio de Campus d'Excelencia que se li havia concedit fa poc mes d'un mes. Esta consideracio suponia una aportacio monetaria i un reconeiximent internacional importantissim per a la nostra universitat. Suponia paliar un poc la delicada situacio economica en que el deute de la Generalitat ha deixat a l'UVEG. Suponia situar de fet a l'universitat valenciana en el panorama de les primeres universitats europees. Pero res d'aixo va a complir-se pel moment.

¿I per que?¿A que es deu esta recalificacio? Puix ni mes ni manco que a la politica de la “cabotà” dels governants d'una universitat dirigida mes per afinitats partidistes que per la necessitat real dels membres que la componen. I no es la primera vegada.

Sonades foren l'any passat les protestes estudiantils contra l'aplicacio d'un tractat de Bolonya ideal en els fins i deficient i precari en la realisacio. Un pla de Bolonya criticat pel ministre d'educacio eixecutor, el senyor Gabilondo, abans de ser ministre, i que ha fet pujar el preu dels estudis de forma descarada. Que ha supost l'enesim intent de fer de l'universitat un espai d'educacio selecte per a qui puga pagar-se'l, que ha supost la discriminacio d'aquells que han de treballar per a poder estudiar, etc, etc, etc... Front ad esta situacio la resposta dels dirigents de l'UVEG fon una moderada protesta i despres la mes humiliant “cabotà”.

Hui es torna a repetir l'historia. En este cas l'Universitat de Valencia-EG presentà un proyecte que va mereixer el reconeiximent com a Campus d'Excelencia. Pero des del Ministeri espanyol es va pensar que seria mes profitos que es fera un proyecte conjunt entre les dos universitats mes antigues del territori valencià, l'UVEG i l'Universitat Politecnica de Valencia. Aixina van fer que els “caboters” professionals que governen l'Universitat, actuaren com a tals i es posaren a treballar en unir dos bons proyectes diferents en un sol fracas. Gracies al Ministeri d'Educacio espanyol i, especialment, als governants de l'UVEG per no ser critics en les ordens, directrius o recomanacions que els seus companyers socialistes els donen.

I este fet no ho pagaran sino els estudiants de l'UVEG, de les seues boljaques i del prestigi dels seus estudis i, per tant, del seu futur professional. Com ya estan pagant la deixadea de la Generalitat en fer front als seus deutes.

26/11/09

PER UNA SELECCIO VALENCIANA

Nacio Valenciana, 26-11-2009


Hui li toca al deport. Des de fa un temps, està de moda que els equips de futbol de la maxima divisio de la lliga espanyola porten en la camiseta (o darrerre o en la manega) la bandera del seu territori. El Getafe du la madrilenya, el Real Madrid la espanyola (estos no canvien), el Saragossa l’aragonesa, l’Espanyol la del comtat de Barcelona, el FC Barcelona (l’aragonesa, estos tampoc canvien). Algu encara no sap si es o no es i, davant el dubte, du dos, com per eixemple el Malaga, que s’ha penjat la bandera espanyola i l’andalusa. I del Regne de Valencia tenim dos equips, el Valencia CF i el Vila-real C.F. Abdos, com el Malaga, encara no saben lo que son, i han optat per no posar cap bandera en el seu equipage. Som l’unic territori que no passeja la seua bandera pels camps de futbol. Sense bandera no hi ha territori. Sense territori, no hi ha Nacio. I sense Nacio no hi ha seleccio.


S’acosta Nadal, i atra moda que hi ha en estes dates es jugar un partit amistos de futbol de les seleccions “autonomiques”. Estem intentant coneixer en qui va a jugar enguany la seleccio valenciana, puix encara no s’ha fet public. Un gran partit seria el jugar contra Catalunya, pero estos ultims juguen contra Argentina. Atre gran partit seria contra Euskadi, o Asturies, o Andalusia… ¡O Brasil, o Alemania, o Italia! ¿Perque no?

La resposta es molt senzilla. Perque als actuals politics valencians que nos estan “governant” no els interessa el remoure l’actual estatus valencià. Perque no els interesa que prengam conscienscia del nostre potencial com a poble. Perque preferixen tindre’ns docils a pesar de que aixo suponga mes paro, mes pobrea i mes crisis. Lo contrari seria trencar en tot lo que fins ara estan construïnt.

Des de UNIO VALENCIANA demanem, tant al Valencia CF com al Vila-Real CF, com als equips de les categories inferiors de la lliga espanyola que es pengen una Real Senyera en sa camiseta per a que aquell en qui estiguen jugant, sapien d’a on ve el seu rival. Tambe demanem una seleccio valenciana de futbol, que estiga integrada per jugadors de qualsevol comarca del territori valencià, per a que el Regne de Valencia estiga tambe representat en el mon futbolistic, eixe gran circo. Perque estem parlant de futbol ¿o no?.

19/11/09

¿e,é,è?

Valencia ciutat, 19-11-2009

Per a que puguen tornar a dir que UNIO VALENCIANA no mes que es dedica a parlar de llengua, esta vegada anem a parlar de llengua, pero en historia.

Fa uns anys, en 1996, Zaplana i Pujol pactaren, per imposicio del president Jose Maria Aznar per a que s’aprovasen els pressuposts generals de l’Estat espanyol, la creacio d’una subseu de l’Institut d’Estudis Catalans en Valencia, que es denominà Academia Valenciana de la Llengua, en la finalitat d’introduïr “oficialment” el catala en el nostre territori. Proba d’aço es que en lloc d’utilisar les valencianes Normes d’El Puig, feren oficials les bases (que mai han segut Normes) denominades del 32.

Que complicat ha de ser, puix per a oficialisar a eixa entitat extranya per als valencians, hagueren d’incloure-la dins de l’Estatut pactat pel PPCV i PSPV, i aixina tot lo mon oficial, haja d’escriure en normes de l’AVL/IEC.

Despres de totes les catalanisacions que estem sofrint, ara li aplega l’hora al nom que dona nom al nostre Regne. A Valencia.

Han eixit, ixen i eixiran membres del PPCV que diuen que ells faran lo que vullguen, pero quan toca la corneta, son els primers en posar-se ferms, no siga que algu li lleve la cadira, es trobe fora del PPCV i, com no seran d’UV, hagen d’estructurar un nou partit “valencianiste” que estiga a la nostra ombra, motiu pel que estarà mort abans de naixer.

Algu d’ells, encara te la desvergonya de dir que s’ha d’escriure segons les normes que utilisa la RACV, entitat decana valencianista que deuria fer alguna cosa mes per a tancar l’AVL.

Tot lo mon s’equivoca, i en UV pensem que ells s’equivocaren trencant l’unitat del valencianisme cultural, per mig d’una persona que en una actitut dictatorial i despota, adoptà per a l’ortografia valenciana una accentuacio que es igual a la catalana en mes d’un 95%, i “mantenint” les poques diferencies existents, entre ells el nom de Valencia (segons ell, Valéncia).

Des d’eixe moment fins ara, ha segut cosir i cantar. Els valencians, com estudien una llengua que no es la valenciana, no saben diferenciar entre “e”, “é” i “è”, i manco encara un foraster.

UNIO VALENCIANA ya fa mes d’un any que, vegent com anaven a desenrollar-se els acontenyiments, es va desmarcar i tornà a les normes del consens (Normes d’El Puig, i sense accentuacio) que existien abans del colp d’estat que donaren en la RACV.

Aço es historia, ya no es llengua a soles. En UV, encara que el tabaleters del regim diguen que som anticatalanistes, podem assegurar que no es aixina. Nosatres defenem lo nostre i lo nostre es el Regne de Valencia. El problema no es Catalunya, ni els catalans. El problema son els “llops valencians” disfrassats de “caparruchos rojos” (i lo de “rojos”, no es pel PSPV precisament…).

El problema està aci i la solucio, si volem, tambe. Encara que hi hagen molts “valencianistes”, la solucio està en UNIO VALENCIANA i en la seua branca jove JNUV. UNIO VALENCIANA (la marca politica mes antiga del Regne de Valencia) està per la faena de treballar pel valencianisme sense personalismes. Te les portes obertes per a dialogar en tots aquells, entitats o persones, valencianistes de veres que vullguen parlar en nosatres, pero des de dins i de veres. De tots els sectors, social, cultural, economic… per a que un dia el Regne de Valencia torne a tindre l’estatus que mai degue perdre. Temps al temps.

11/11/09

UNIO VALENCIANA: LO MILLOR SEMPRE ES LO TEU

Valencia ciutat, 11-11-2009

Ya s’ha acavat eixe Open de Tenis que s’ha celebrat en esta ciutat, Valencia, a on la crisis economica pareix no existir (per ad alguns, per supost).

Volem agraïr a un del patrocinadors de l’event deportiu, que d’una vegada per totes hagen perdut la por a trasmetre el nostre mensage nacionaliste en public, tenint en contra les ordens dels superiors, puix la publicitat que nos ha fet a l’unic partit nacionaliste valencià i valencianiste que hi ha en la nostra terra, Unio Valenciana, i per supost a la seua branca jove, Jovens Nacionalistes, ha segut magnifica.

Es fantastic com han dit lo mateix que diem nosatres i els han deixat. Que Valencia i lo valencià es lo millor que hi ha en el mon. Ni Londres, Paris, New York, Madrit… estan a l’altura de Valencia. Que lo millor, i lo primer, es lo teu, lo nostre. L’unic “pero” que li posem al director de la campanya es que no s’haja acordat de incloure en les pancartes el logo de JNUV ni el de UV, pero encara i tot, qualvesol persona se dona per enterada de que “lo millor sempre es lo teu” es el grandissim mensage politic nacionaliste d’este Partit, Unio Valenciana, i que per supost, cap atre partit pot arreplegar-lo en esta terra.

Unio Valenciana es, com ya he dit, l’unic partit nacionaliste valencià i valencianiste que defen lo seu, lo nostre, lo valencià, sense tindre que demanar les indicacions a seguir en qualsevol qüestio ni a Madrit ni a Barcelona, no com els PP, CV, PSPV, BLOC, etc., partits estatals i regionalistes castellans o catalans, que donen la cabotada no mes reben una cridada per a no perdre la cadira. Unio Valenciana defen a Valencia –ciutat i Regne- per damunt de tot i de tots, puix per a nosatres Valencia es lo primer. Per aixo volem agraïr novament a esta marca de begudes alcoholiques el seu treball en pro del nostre Partit i del nacionalisme. Ya es hora de que es deixe de perseguir als nacionalistes que no mes volen mes que treballar en pau per i per a la seua terra. Que nos tornen eixa veu que fins ara nos han negat per tindre por, encara que no sabem si al nacionalisme o perque Unio Valenciana siga la força politica que els puga fer ombra en unes eleccions democratiques.

Ya saben a on estem, UV i JNUV, per al proxim event, ara, que com oficialment no nos han nomenat en esta campanya, yo tampoc vullc acordar-me del seu nom comercial en est articul, encara que espere que com la campanya, acave eixint publicat en algun mig de comunicacio.

05/11/09

MANOLO SOLER I BAHILO, AMIC, DESCANSA EN PAU

Valencia ciutat, 05-11-2009


Anava a escriure un articul d’opinio parlant d’atres assunts, pero pel dolor que patim, vaig a parlar d’un amic. De Manuel Soler i Bahilo, Manolo per als amics.

Manolo era un home integre, generos, alegre i simpatic. Acavariem en els adjectius i no trobariem cap d’ells roïn. Estudià en els Jesuites i tenia la titulacio d’Ingenier Agronom.

Treballador incansable, colaborava en l’integracio de disminuits psiquics en el mon llaboral. Entrà en l’hospital perque li feia mal l’esquena i pensant, en estos temps de crisis economica, en que havia d’eixir pronte puix tenia que preparar les nomines dels seus empleats. Ho tragueren dins d’una caixa de fusta i en els peus per davant. La Fe meneja montanyes, a nosatres nos ha remenejat els budells.

Valencianiste com era, colaborava en A.R.V. i en les associacions valencianistes que la componen. Fa uns mesos s’afilià a Unio Valenciana per a treballar pel valencianisme politic en coherencia i repecte. Començà un treball que te cami per davant, pero que se farà, encara que siga no mes per la seua memoria.

Fill, marit, pare, amic… Eixe era Manolo.

Una nit, en una classe de filosofia de les que organisa la PJV, digue que quan una persona mor, deixa d’existir. Yo m’atrevi a dir-li que no es veritat, puix mentrimentres el recort d’eixa persona estiga en el cap d’una atra que viu, sempre estarà viva. Manolo, pense que yo tenia rao i tu estaràs viu per molt de temps.

Manuel Soler i Bahilo, AMIC, ya estas en casa. Descansa en pau.

13/02/09

Adeu PSOE, benvingut Mr. Camps

Una d´eixes alertes que apleguen com per art de magia als nostres correus electronics, me va posar la mosca darrere de l´orella i em posi a navegar per la ret a buscar noticies del passat. No me va costar res trobar una super campanya en la que el Bloc Jove i el Bloc duyen a cap, una movilisacio dels seus militants, en especial els jovens a tot lo gran, despedint-se del Partido Popular.

¡ADEU PP! Un adeu, que per desgracia per als nacionalistes valencians, i per supost no me referixc al Bloc puix els denominaria regionalistes catalans, perque segons la seua teoria fusteriana, la politica del Bloc es trobar el seu valencianisme dins de la supracultura catalana…

Una campanya plena de camisetes, piruletes, adhesius, una furgoneta, unes mans de cartulina on podiem llegir molt clarament “Adeu PP” i un gran etc. Pero l’acte mes emotiu, el mes reinvindicatiu, lo mes de lo mes… fon quan els jovens del Bloc, ajudaren al Sr. Camps a fer la mudança del Palau de la Generalitat Valenciana. ¿A on? No ho sabiem.

Pero hui, per fi sabem a on han anat a parar totes aquelles caixes de factures falses, sobrecosts, llistes d´espera, mentires, crispacio, barracons… El Bloc, oblidant-se de la seua ideologia, de la campanya que els seus jovens van dur al carrer, oblidant-se dels seus votants, estan fent que en Calp, en Xabia, en Salem… en mocions de censures i trencant pactes en el PSOE, están reviscolant al Partido Polpular, grans pactes de govern, per a localitats on els votants havien dit Adeu al PP i gracies al Bloc o no, pero el Bloc, el propietari de dita campanya, està donant-los les alcaldies i donant la benvinguda a Mr. Camps.

¿Que pensarà el PSOE de tot aço? A lo millor està mes que content. Si no fa molt el pacte de l´Entesa, feu que Esquerra Unida, desapareguera de les Corts Valencianes. ¿estarà el PSOE esperant que el BLOC faça lo mateix en el PP?

Com una vegada ya vaig dir: “Qui oblida el seu passat…”, per aixo, esta chicoteta reflexio.

10/02/09

Nit en blau

Molts ya estareu farts de mi, atres encara no sabreu qui soc i atres ni fu ni fa… Alguns a soles haureu sentit el meu nom i ara ya m’haveu posat cara.

Espere estar lo just, ni mes ni manco. A soles poder fer el treball que me van propondre i en moltissima ilusio i sabent que era un llarc cami vaig acceptar. Des de fa set mesos soc, el Secretari Nacional de Jovens Nacionalistes d´Unio Valenciana.

Este nou blog que hui inicie, no sols sera la meua paraula, sino el sentir de tots els que me rodegen, de tots i cada u dels que treballen colze en colze en mi i que molt tinc que agrair-los.

Per a mi supon un gran honor tornar a refundar les joventuts d´Unio Valenciana, representar a les joventuts de l´unic partit 100% valencianiste, 100 % nacionaliste valencià. Mes de 25 anys nos avalen i que ni tan sols un dia, a deixat de treballar per la Nacio Valenciana.

El meu primer objectiu al acceptar este carrec, era tancar per una vegada, la brecha oberta en l’expedient informatiu, que en son dia s’obrigue a JNUV i que deixà ad esta formacio sense la representacio de la seccio jovenil. En el mes de juliol de 2008, la CEN d´ UV, archivava, dit expedient.

A partir d´eixe moment, el meu objectiu es treballar per la Nacio Valenciana, treballar per a aplegar enguany al congres de refundacio de JNUV, actualisant les ponencies dels jovens nacionalistes, no deixar ni un sol dia de treballar pel valencianisme en positiu, si nos neguem, si anem en contra de… perdrem el nostre esforç i treball en autonegar-nos, treball que deixarem per als partits espanyolistes (Coalición Valenciana…) o catalinistes (Bloc…), que es definixen com a valencianistes. No hi ha res mes reivindicatiu que ser i actuar com a VALENCIANS.

La nostra llabor sera recuperar el valencianisme jovenil, recuperar la peça de la societat valenciana que pertany als valencians i que hui no a soles està segrestada pel Partido Popular, sino per eixos partits de dretes, d´ esquerres o extremistes, que el treball, no el fan per la nostra Nacio, sino per atres estats que a soles volen l’absorcio de qualsevol esencia viva del poble valencià.

Nacionalistes, Valencians integradors, no separtistes i jovens, que amem la nostra llengua, la nostra cultura i defenem a ultrança els interessos que generen estabilitat, confiança, i un futur de prosperitat a la nostra Nacio Valenciana.

Nit en blau, es el meu blog, es el blog de la gent que treballa en mi… Nit en blau, es el TEU blog.