¿Quina sera la proxima?

Regne de Valencia, 18-12-2009

El -com tot lo nostre- mal nomenat Consell Valencià de (¿quina?) Cultura, ya fa anys que s'encarregà de obrir les portes a la llengua catalana en Valencia, per mig d'un dictamen que donava el ranc de "normes" a unes "bases" que es van firmar en Castello per unes quantes persones i dels quals alguns demanaren que llevaren el seu nom al vore la finalitat d'eixes bases. D'ahi al català, un passeig, passant per l'Academica Valenciana de la Llengua... (¿de quina?).

Despres venen el sr. Font de Mora, el sr. Rus, el sr. Giner, el sr. Chiquillo... donant-se-les de valencianistes i dient que ells faran lo que vullguen i diran lo que vullguen i escriuran com vullguen. Aixo "fan" de portes cap a fora, perque de portes cap a dins, cabotà i a callar.

Novament el CVC ha atentat contra l'identitat valenciana al demanar a la Generalitat Valenciana la supressio de la festa del bou embolat. Este CVC en lloc de defendre a Valencia, ¡a vore si nos donem conte d'una vegada!, lo que està fent es llevar tot lo que faça olor a valencià per a omplir eixe buït en alguna cosa aliena a nosatres.

Pero no vos preocupeu, que ya ha eixit novament un salvador. En este cas el sr. Castellano, rectificant als inductors de lo nou (que es lo que mola), ya digue que el Gobierno valenciano "va a seguir dando los permisos para celebrar el bou embolat".

Si me permitiu, yo si me preocupe, puix est home acavarà com tots els del PP, donant la cabotà, i si hi ha que llevar els bous embolats del Regne de Valencia, els llevarà. Lo primer es la seua cadira.

En un futur, no massa llunt, l' inductor CVC dirà per eixemple, que la Geperudeta no pot eixir al carrer perque pot passar que ad algu dels seus seguidors li chafen un peu o se li trenque una ungla.

UNIO VALENCIANA continua defenent les tradicions valencianes, encara que els usurpadors a sou, intenten desprestigiar i despersonalisar a tota una nacio.

Sr. Broseta i companyia, d'una vegada i ya per sempre ¡Deixen en pau les tradicions valencianes!. Si volem fer-lo ho fem, i si no els agrada, no molesten, ¡no vullguen canviar-nos a tots nosatres! Clar, que de ben naixcut es ser agraït. Tot per un sou. ¡Vergonyos!