Nacio Valenciana, 09-02-2011, Ha arribat el moment, i yo, poc a poc, li he anat plantant cara a la por, ya no tinc por. Si tots volem, podrem, yo vullc i vullc confiar que tu, que vosatres tambe voleu.
Hui ixc al carrer, ixc en el cap ben alt, me dona igual estar a soles, me dona igual que sigam quatre… ¡he estat tan sol!, que lo facil haguera segut donar el pas com atres van fer, com continuen fent i apostar pel cavall guanyador, pero aixo, haguera segut perdre'm fins el respecte, i yo, soc alguna cosa mes.
Hui ixc al carrer, ixc en el cap ben alt, me dona igual estar a soles, me dona igual que sigam quatre… ¡he estat tan sol!, que lo facil haguera segut donar el pas com atres van fer, com continuen fent i apostar pel cavall guanyador, pero aixo, haguera segut perdre'm fins el respecte, i yo, soc alguna cosa mes.
No soc un simple numero, ni un simple afiliat de base, ni un simple empleat colocat en alguna empresa per a que calle, ni un simple Diputat, per a fruir d'una deshonrada pensio, ni un simple Senador, que pert el respecte a la seua llengua per a no perdre la seua butaca… Yo no soc aço, ¡yo valc mes!
La vida politica actualment es aço, i yo no vullc, aço es un ensomi, un fals invent, que nomes podra existir per moments res mes, seguiran els complexos i els acomplexats dels nostres politics, eixos que tenen por de vore mes alla de les seues butaques i … ¡hi ha que despertar!
I al despertar, vorem que esta terra te un atre color, una atra forma de ser, d'actuar… que molts no tenim complexos, que lluitem sense pors, sense haver de donar explicacions a atres territoris, nomes a nosatres mateixos.
Poc a poc ya no tinc por, puc caminar pel carrer, sense por de res, ben despert, en l'única meta que la gent desperte i l'un darrere de l'atre sigam mes, arribant a despertar ad esta societat, que viu en un ensomi, que nos fa mal. ¡Yo no tinc por! ¿I TU?
