PER UNA SELECCIO VALENCIANA

Nacio Valenciana, 26-11-2009

Hui li toca al deport. Des de fa un temps, està de moda que els equips de futbol de la maxima divisio de la lliga espanyola porten en la camiseta (o darrerre o en la manega) la bandera del seu territori. El Getafe du la madrilenya, el Real Madrid la espanyola (estos no canvien), el Saragossa l’aragonesa, l’Espanyol la del comtat de Barcelona, el FC Barcelona (l’aragonesa, estos tampoc canvien). Algu encara no sap si es o no es i, davant el dubte, du dos, com per eixemple el Malaga, que s’ha penjat la bandera espanyola i l’andalusa. I del Regne de Valencia tenim dos equips, el Valencia CF i el Vila-real C.F. Abdos, com el Malaga, encara no saben lo que son, i han optat per no posar cap bandera en el seu equipage. Som l’unic territori que no passeja la seua bandera pels camps de futbol. Sense bandera no hi ha territori. Sense territori, no hi ha Nacio. I sense Nacio no hi ha seleccio.

S’acosta Nadal, i atra moda que hi ha en estes dates es jugar un partit amistos de futbol de les seleccions “autonomiques”. Estem intentant coneixer en qui va a jugar enguany la seleccio valenciana, puix encara no s’ha fet public. Un gran partit seria el jugar contra Catalunya, pero estos ultims juguen contra Argentina. Atre gran partit seria contra Euskadi, o Asturies, o Andalusia… ¡O Brasil, o Alemania, o Italia! ¿Perque no?

La resposta es molt senzilla. Perque als actuals politics valencians que nos estan “governant” no els interessa el remoure l’actual estatus valencià. Perque no els interesa que prengam conscienscia del nostre potencial com a poble. Perque preferixen tindre’ns docils a pesar de que aixo suponga mes paro, mes pobrea i mes crisis. Lo contrari seria trencar en tot lo que fins ara estan construïnt.

Des de UNIO VALENCIANA demanem, tant al Valencia CF com al Vila-Real CF, com als equips de les categories inferiors de la lliga espanyola que es pengen una Real Senyera en sa camiseta per a que aquell en qui estiguen jugant, sapien d’a on ve el seu rival. Tambe demanem una seleccio valenciana de futbol, que estiga integrada per jugadors de qualsevol comarca del territori valencià, per a que el Regne de Valencia estiga tambe representat en el mon futbolistic, eixe gran circo. Perque estem parlant de futbol ¿o no?.

¿e,é,è?

Valencia ciutat, 19-11-2009

Per a que puguen tornar a dir que UNIO VALENCIANA no mes que es dedica a parlar de llengua, esta vegada anem a parlar de llengua, pero en historia.

Fa uns anys, en 1996, Zaplana i Pujol pactaren, per imposicio del president Jose Maria Aznar per a que s’aprovasen els pressuposts generals de l’Estat espanyol, la creacio d’una subseu de l’Institut d’Estudis Catalans en Valencia, que es denominà Academia Valenciana de la Llengua, en la finalitat d’introduïr “oficialment” el catala en el nostre territori. Proba d’aço es que en lloc d’utilisar les valencianes Normes d’El Puig, feren oficials les bases (que mai han segut Normes) denominades del 32.

Que complicat ha de ser, puix per a oficialisar a eixa entitat extranya per als valencians, hagueren d’incloure-la dins de l’Estatut pactat pel PPCV i PSPV, i aixina tot lo mon oficial, haja d’escriure en normes de l’AVL/IEC.

Despres de totes les catalanisacions que estem sofrint, ara li aplega l’hora al nom que dona nom al nostre Regne. A Valencia.

Han eixit, ixen i eixiran membres del PPCV que diuen que ells faran lo que vullguen, pero quan toca la corneta, son els primers en posar-se ferms, no siga que algu li lleve la cadira, es trobe fora del PPCV i, com no seran d’UV, hagen d’estructurar un nou partit “valencianiste” que estiga a la nostra ombra, motiu pel que estarà mort abans de naixer.

Algu d’ells, encara te la desvergonya de dir que s’ha d’escriure segons les normes que utilisa la RACV, entitat decana valencianista que deuria fer alguna cosa mes per a tancar l’AVL.

Tot lo mon s’equivoca, i en UV pensem que ells s’equivocaren trencant l’unitat del valencianisme cultural, per mig d’una persona que en una actitut dictatorial i despota, adoptà per a l’ortografia valenciana una accentuacio que es igual a la catalana en mes d’un 95%, i “mantenint” les poques diferencies existents, entre ells el nom de Valencia (segons ell, Valéncia).

Des d’eixe moment fins ara, ha segut cosir i cantar. Els valencians, com estudien una llengua que no es la valenciana, no saben diferenciar entre “e”, “é” i “è”, i manco encara un foraster.

UNIO VALENCIANA ya fa mes d’un any que, vegent com anaven a desenrollar-se els acontenyiments, es va desmarcar i tornà a les normes del consens (Normes d’El Puig, i sense accentuacio) que existien abans del colp d’estat que donaren en la RACV.

Aço es historia, ya no es llengua a soles. En UV, encara que el tabaleters del regim diguen que som anticatalanistes, podem assegurar que no es aixina. Nosatres defenem lo nostre i lo nostre es el Regne de Valencia. El problema no es Catalunya, ni els catalans. El problema son els “llops valencians” disfrassats de “caparruchos rojos” (i lo de “rojos”, no es pel PSPV precisament…).

El problema està aci i la solucio, si volem, tambe. Encara que hi hagen molts “valencianistes”, la solucio està en UNIO VALENCIANA i en la seua branca jove JNUV. UNIO VALENCIANA (la marca politica mes antiga del Regne de Valencia) està per la faena de treballar pel valencianisme sense personalismes. Te les portes obertes per a dialogar en tots aquells, entitats o persones, valencianistes de veres que vullguen parlar en nosatres, pero des de dins i de veres. De tots els sectors, social, cultural, economic… per a que un dia el Regne de Valencia torne a tindre l’estatus que mai degue perdre. Temps al temps.

UNIO VALENCIANA: LO MILLOR SEMPRE ES LO TEU

Valencia ciutat, 11-11-2009

Ya s’ha acavat eixe Open de Tenis que s’ha celebrat en esta ciutat, Valencia, a on la crisis economica pareix no existir (per ad alguns, per supost).

Volem agraïr a un del patrocinadors de l’event deportiu, que d’una vegada per totes hagen perdut la por a trasmetre el nostre mensage nacionaliste en public, tenint en contra les ordens dels superiors, puix la publicitat que nos ha fet a l’unic partit nacionaliste valencià i valencianiste que hi ha en la nostra terra, Unio Valenciana, i per supost a la seua branca jove, Jovens Nacionalistes, ha segut magnifica.

Es fantastic com han dit lo mateix que diem nosatres i els han deixat. Que Valencia i lo valencià es lo millor que hi ha en el mon. Ni Londres, Paris, New York, Madrit… estan a l’altura de Valencia. Que lo millor, i lo primer, es lo teu, lo nostre. L’unic “pero” que li posem al director de la campanya es que no s’haja acordat de incloure en les pancartes el logo de JNUV ni el de UV, pero encara i tot, qualvesol persona se dona per enterada de que “lo millor sempre es lo teu” es el grandissim mensage politic nacionaliste d’este Partit, Unio Valenciana, i que per supost, cap atre partit pot arreplegar-lo en esta terra.

Unio Valenciana es, com ya he dit, l’unic partit nacionaliste valencià i valencianiste que defen lo seu, lo nostre, lo valencià, sense tindre que demanar les indicacions a seguir en qualsevol qüestio ni a Madrit ni a Barcelona, no com els PP, CV, PSPV, BLOC, etc., partits estatals i regionalistes castellans o catalans, que donen la cabotada no mes reben una cridada per a no perdre la cadira. Unio Valenciana defen a Valencia –ciutat i Regne- per damunt de tot i de tots, puix per a nosatres Valencia es lo primer. Per aixo volem agraïr novament a esta marca de begudes alcoholiques el seu treball en pro del nostre Partit i del nacionalisme. Ya es hora de que es deixe de perseguir als nacionalistes que no mes volen mes que treballar en pau per i per a la seua terra. Que nos tornen eixa veu que fins ara nos han negat per tindre por, encara que no sabem si al nacionalisme o perque Unio Valenciana siga la força politica que els puga fer ombra en unes eleccions democratiques.

Ya saben a on estem, UV i JNUV, per al proxim event, ara, que com oficialment no nos han nomenat en esta campanya, yo tampoc vullc acordar-me del seu nom comercial en est articul, encara que espere que com la campanya, acave eixint publicat en algun mig de comunicacio.

MANOLO SOLER I BAHILO, AMIC, DESCANSA EN PAU

Valencia ciutat, 05-11-2009

Anava a escriure un articul d’opinio parlant d’atres assunts, pero pel dolor que patim, vaig a parlar d’un amic. De Manuel Soler i Bahilo, Manolo per als amics.

Manolo era un home integre, generos, alegre i simpatic. Acavariem en els adjectius i no trobariem cap d’ells roïn. Estudià en els Jesuites i tenia la titulacio d’Ingenier Agronom.

Treballador incansable, colaborava en l’integracio de disminuits psiquics en el mon llaboral. Entrà en l’hospital perque li feia mal l’esquena i pensant, en estos temps de crisis economica, en que havia d’eixir pronte puix tenia que preparar les nomines dels seus empleats. Ho tragueren dins d’una caixa de fusta i en els peus per davant. La Fe meneja montanyes, a nosatres nos ha remenejat els budells.

Valencianiste com era, colaborava en A.R.V. i en les associacions valencianistes que la componen. Fa uns mesos s’afilià a Unio Valenciana per a treballar pel valencianisme politic en coherencia i repecte. Començà un treball que te cami per davant, pero que se farà, encara que siga no mes per la seua memoria.

Fill, marit, pare, amic… Eixe era Manolo.

Una nit, en una classe de filosofia de les que organisa la PJV, digue que quan una persona mor, deixa d’existir. Yo m’atrevi a dir-li que no es veritat, puix mentrimentres el recort d’eixa persona estiga en el cap d’una atra que viu, sempre estarà viva. Manolo, pense que yo tenia rao i tu estaràs viu per molt de temps.

Manuel Soler i Bahilo, AMIC, ya estas en casa. Descansa en pau.